dissabte, 11 d’octubre del 2014

La revolució a les aules?

La universalización de la enseñanza en los países desarrollados y en vías de desarrollo y la extensión del pensamiento democrático han evidenciado la debilidad  de un sistema escolar pensado para una minoría selecta. 
Cómo aprender y enseñar competencias, Antoni Zabala. 


Quantes vegades ens han dit que el món mai deixa de rodar o que la societat canvia constantment? També hem sentit a dir molt sovent que les coses quan ja van bé és millor no tocar-les, deixar-les fer. Però, si ens centram en el sistema educatiu, creim que funciona? Igual és hora de plantejar-nos una possible renovació integral de les bases docents. Deixar endarrere, en el record d'un temps passat, el sistema que duim arrossegant tants d'anys i començar a construir una nova manera de fer escola. 

Per què no? Parlem-ne.

Primerament, abans de començar cap revolució, hi ha que saber quin és el nostre punt de partida per tal de poder orientar el full de ruta que ha de guiar-nos. Toca tenir clar quin model d'escola és el que no volem per així poder-lo esmenar. El nostre objectiu és l'escola tradicional: l'escola unidireccional en la qual el coneixement és una eina exclusiva del professor. L'escola a on l'estudiant hi és per absorbir-hi tot allò que sigui capaç de retenir per tal d'amollar-ho el dia que li toqui examinar-se. Aquest model és el que el nou docent ha de mirar d'evitar. És important aprendre a destriar entre la instrucció i l'educació.

La instrucció requereix d'unes bases verticals que no poden saltar-se: el professor ensenya i l'alumne atén, aprèn i és examinat a partir d'exàmens que penalitzen l'error. L'escola tradicional defensa un status quo a on el professor és l'element actiu i l'alumne n'és el passiu i no existeix, o és molt minsa, la interacció entre les dues parts. En aquesta escola la finalitat última és passar de curs, ascendir, i moltes voltes s'oblida que el que és vital és aprendre. És l'escola del si t'ho saps raja; sinó, calla.

Tal volta algú que em llegeixi podrà pensar que aquests plantejaments acaben de ser les darrers palades de terra damunt del cos, encara calent, del sistema educatiu. Aquest algú dirà que és clar que el mestre ha d'ensenyar i l'alumne ha d'atendre i que canviar això és acabar-ho de tirar tot per la borda. I aquest algú dirà ver, però des d'aquí li diré que a més de llegir-me, miri el següent vídeo:



I és que l'escola del segle XXI ha d'aconseguir que els docents puguin ensenyar alhora que els alumnes aprenen allò que se'ls mostra. Ha d'aconseguir això i molt més. És molt important aconseguir crear uns ambients de treball a on el professor passi de ser un instructor que repeteix dades a ser un guia que els mostri com s'adquireix el coneixement i que els convidi a compartir-lo. Avui en dia, amb internet, tenim un ventall d'informació tan vast que és impossible llegir-se'l tot. Hi ha que saber destriar el gra de la palla i per fer això s'ha de mester criteri.

Aquest és el paper del nou docent, ha de dotar l'estudiant d'aquest criteri per aconseguir que els alumnes siguin, més que sapients, competents. Manllevant unes paraules de Zabala, s'anomena ''competència'' l'habilitat d'una persona per ser capaç de realitzar una labor concreta de forma eficient. El nou alumne ha d'aprendre llengua i matemàtica però, si ho oblida o vol saber-ne més, ha de ser capaç de re-aprendre-ho i ampliar a partir del que ja sabia o encara recordava i de buscar la informació més acord amb el que el context li diu que ha de saber. L'estudiant ha de ser actiu i ha de ser capaç de construir el seu propi coneixement a partir d'unes bases que ja té o que el professor l'ha guiat perquè ell les assoleixi.

Així i tot aquesta revolució, tot i ja haver començat, avança a passes de pardal i amb l'article que s'amaga a l'altra banda d'aquest enllaç, ho prov d'exemplificar.

Esper que acabeu de passar un bon cap de setmana. Jo, l'he passat amb en Zabala:

Cargando
Qui en dissabte zabaleja... ningú no l'enveja. #edubateMA #màsterFP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada