Aquest document en format pdf és un resum amb la informació bàsica sobre la historiografia i les cròniques catalanes. Aquest document contextualitza cada crònica en la seua època i n'explica les seues característiques principals tant pel que fa a llengua, estil o temàtica.
Molt se'ns ha dit que tenim aules del XVIII, uns currículums del XIX, professorat del XX i alumnat del XXI. I qui ho ha dit no ment. Quan entrem a l'aula (fet que ja s'aproxima) serà important que puguem desmentir tal màxima i fer que a l'aula, el professor puga ser també del XXI. I és que siga primària o siga secundària l'escola deixa marca. Qui passa per ella sempre la recorda d'una manera o d'una altra i és que els ensenyats, som el que som. Uns la recordam avorrida, interessant, l'hora de veure als amics, el copiar als exàmens o les coes a la cafeteria ans d'aconseguir una napolitana descongelada. És poc habitual que el primer record de l'ensenyat quan pensa en l'escola siga el d'anar-hi cada dia amb il·lusió o que hi guardi records com il·lusió, desig d'aprendre, etcètera (records que ser-hi hi són! Jo en guard uns quants també de molt bons).
La il·lusió, entre altres factors, la genera el mètode. Si l'alumne sap que quan entri a classe li tiraran un guix al cap i li diuen que no ha après res, no voldrà anar a escola i el record que en guardi el transmetrà als seus fills en el dia de demà. És per això i perquè és també exercici de classe, que he buscat unes quantes pàgines d'on extreure informació per ser un professor d'aquells al que no titllen massa de cabró particular i per presentar una assignatura atractiva de cara als alumnes.
És per això que quan algú s'adreci als gadgets del lateral dret i vegi les llistes de blogs i webs educatives veurà que hi ha una macedònia de temes a tractar. He volgut buscar direccions que siguen més aviat generalistes i que parlin de l'ensenyament. Després n'he buscat d'altres ja més pròximes al meu camp i són estrictament lingüístiques. Hi ha una observació que vull fer i és que, a l'hora de cercar blogs, n'he trobat molts que són de professors que l'utilitzen a l'aula. És genial, trob que és una eina estupenda per tractar amb els alumnes, tal com he comentat altres vegades ací i aquí.
Parlem dels blogs.
Fa temps que ja en tenia un d'afegit (abans i tot que començàs Complement II) que es diu Aprendre amb família. Aquest el tenc d'exemple per comprovar que una altra educació és possible. És el diari d'una família catalana que ensenya als seus fills a casa, sense dur-los a cap CEIP. Aquest és un tema sobre el qual no hi tenc una opinió formada de forma sòlida, és per això que el tenc afegit com a motivador pel canvi. Pel que fa als blogs agregats recentment en tenc un parell que recullen l'activitat de la blogosfera educativa pitiüsa (1 i 2). En tenc alguns de generalistes que tracten temes molt diversos dins de l'àmbit educatiu (1, 2, 3 i 4) dels quals m'agradaria destacar-ne el que he enllaçat sota el número 4, Gramática parda. Aquest blog té un caràcter personal, fort i àcid i és crític amb tot el que envolta a l'educació. Com és normal en aquestes dates no he pogut aprofundir-hi tant com hauria volgut, ni en aquest blog ni en cap enllaç dels que he cercat. Serà tasca obligada, però, una volta anem més lleugers de feines i treballs. Quan les urgències no prioritzin les coses que de veritat importen. Per què us faceu una idea de com és aquest blog, en transcric les dues primeres frases que hom llegeix quan hi entra:
¿De qué sirve la pedagogía, o la metodología, a un estudiante que no tiene interés por aprender? "Mi abuela quiso que yo tuviera una buena educación, por eso no me mandó a la escuela".(Margaret Mead) Inicio de “La escuela ha muerto” de Everett Reimer.
Llavors després he seleccionat un parell de blogs més propers a la meua àrea d'on extreure'n idees i recursos (1 i 2). Un és en català i l'altre en castellà. No tenen més secret: recursos. Passem a les webs.
Parlem de webs
Amb el tema webs toca dir el mateix que amb els blogs, n'hi ha de més generalistes i de més específiques del meu àmbit. No em deturaré a explicar per què he triat cadascuna de les que apareixen enllaçades al lateral. Preferesc centrar-me en un parell que són les que he trobat més interessants. La primera a la que faç referència és ExamTime que és una pàgina que no sé com he caigut on ella ni sé exactament per què serveix. Però m'encanta i estic desitjant tenir temps per començar a jugar-hi. Sembla ser que és una pàgina estil wix.com que permet a l'usuari crear proves de tota classe per fer a través d'internet. D'aquesta manera poden fer-se mapes conceptuals, proves tipus test, exàmens, fitxes, passar apunts als alumnes, etcètera. I té una estètica molt atractiva! Crec que pot arribar a ser el complement perfecte per crear un diàleg entre l'alumne i el professor a través del moodle.
Una altra web a la qual m'agradaria dedicar un parell de línies és a Tiching. Recentment m'he registrat a aquesta web i he de dir que a part de tenir també una estètica molt atractiva i intuïtiva està caramulla de recursos i temes que tracten sobre educació que es paguen molt la pena de llegir. Crec que és una web que a través de les seues pàgines inciten a la motivació i a la voluntat de voler fer una bona feina per part del docent. Aquesta és la sensació que vaig tenir-ne en el seu dia, quan vaig decobrir tiching a través de twitter quan fèiem Processos i Contextos. Crec que la majoria dels retweets que vaig fer sota el hastag #edubateMA eren d'aquesta bona gent.
I ja per concloure i dar pas al progrés d'altres assignatures (aquí l'alumne ni para ni descansa massa) afegir que per evitar l'escola que Montllor recorda a la cançó que dóna peu a aquesta entrada és clau que facem servei de recursos diversos (jo he triat els que aquí bonament he presentat) per tal d'estar actualitzats en tot moment. Els alumnes sempre arriben més actualitzats i més preparats que els alumnes que acaben de sortir. Tot plegat és una roda on van entrant alumnes nous amb necessitats i capacitats noves mentre que els que un ja coneixia creixen i surten. L'únic puntal que queda immòbil és el mestre que, si no s'adequa als temps perd aquesta connexió alumne-professor de la que faç bandera. És per això i més que fa falta comunicació, comunicació i comunicació (i voluntat d'adaptació) i a hores d'ara, amb una generació d'al·lots tan informatitzats com tenim, l'adaptació passa per aquí.
De tota manera però, si mai arrib a acabar de professor, entre tabletes, iPods i demés pantalletes de tota classe miraré d'inculcar-los l'amor pels llibres, per l'olor de la tinta i pel gaudi de tenir, entre les mans, petites joies de paper.
