Síndrome d'Estocolm: La síndrome d'Estocolm és un estat psicològic en què la víctima d'un segrest o la persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o bé a evadir la policia.
Per a més informació, consultau la Viquipèdia, Síndrome d'Estocolm.
Exemples com aquest, aquest altre o aqueix d'aquí ens deixen veure que el currículum és un mal amic que és present a dins de tots els departaments de qualsevol institut de secundària. Resulta que el currículum és aquella eina que marca què s'ha d'ensenyar i ens regula com i quan impartir les classes. No hi ha que confondre això amb una pauta orientativa, no. El currículum és més que això, és un sac que mai s'acaba a on s'hi tiren a dins coneixements, conceptes, competències bàsiques i així com el sac s'infla i pesa cada volta més el llaç que envolta el coll del professor s'estreny cada volta més al veure que el temps per donar cada matèria s'acurça i la quantitat d'alumnes augmenta. Tot plegat es tracta d'una cursa que, si res no canvia al darrer instant, el professor té perduda fins i tot ans de començar.
 |
| Imatge Creative Commons de flickr Cada dia milers de professors es veuen escanyats per aquesta mateixa soga, feta a partir d'un currículum infinit i d'uns llibres de text mal interpretats. |
Molts de professors fan servir un llibre de text com a model a seguir. Allí hi és tot. S'hi inclouen tots els coneixements que el Currículum exigeix que s'imparteixin i, a més a més, per si de cas en faltàs cap, sovent se n'inclouen d'altres. El resultat és visible en tots els estudiants: 30 quilos de saber i coneixement apilotats dins d'una motxilla que arrosseguen, així com poden i amb la llengua fora, entre classe i classe. I els professors, temorosos de no deixar-se res, corren per explicar-lo sencer.
Però... És possible un ensenyament sense aquestes "regles santes" apellades currículum i llibre de text? Són molts els professors que ho reclamen, tots han patit la pressió d'un currículum inesgotable i han vist com és impossible acabar-se els llibres de text. Sense anar més lluny, el meu record com a estudiant era veure el meu professor d'història fer autèntics malabarismes per poder avançar tant com fos possible per aquell llibre gruixut com la Bíblia en vers. Així i tot també record les meues classes de català, a batxillerat, les fèiem sense llibre. Això no vol dir que s'hagi de prescindir del llibre. En comptes de llegir-lo fil per randa, per què no queda com a material de reforç o d'ampliació per a determinats casos? Passar d'interpretar el llibre com l'Eina a començar a interpretar-lo com una altra eina més.
Tot plegat és un fre que evita que l'escola que volem entri a les aules. Com podrà desaparèixer la imatge del professor-instructor si no deixa de dar dades que els alumnes-receptors anoten i subratllen als seus idèntics llibres de text? Si es vol avançar i es volen introduir nous mètodes s'ha de saber deixar certs vicis endarrere. Ara bé, dels professors que critiquen el llibre de text, quants el deixen endarrere? És que són ostatges del llibre de text que pateixen la síndrome d'Estocolm?
És que si no se segueix un currículum que fa d'embut pels alumnes no assoliran les competències bàsiques que se suposa que han d'aprendre? Memoritzar de manera mecànica no és cap competència. A tot això Zabala ho exemplifica molt clarament a l'hora de parlar de la memòria. Explica que és necessària estimular-la i fer-la servir en certs moments, com a l'hora d'aprendre els períodes clau de la Revolució Francesa, però és inconvenient fer-la servir a l'hora d'adquirir coneixements que volen un cert raonament darrere.
És molt important que les competències bàsiques abracin l'àmbit social, interpersonal, personal i professional de tot individu. I és que les competències han d'armar a qualsevol individu per fer front al que li oferirà la vida. És a dir, competència o ser competent significa poder resoldre amb eficàcia aquests nuus que apareixen en algun moment en tota vida humana, ja sigui a l'àmbit personal com professional. Per resoldre'ls i ser competents cal bastir a la persona de capacitats actitudinals, procedimentals i conceptuals.
Una bona educació ha de poder ensenyar a l'alumna allò que ha de saber, allò que s'ha de saber fer i com s'ha de ser. És a dir, conceptes, procediments i actituds. Amb el sistema educatiu actual ja tenim resolt un d'aquests tres pilars, els alumnes surten forts amb conceptes. Ara és hora d'ensenyar-los a aplicar-los i d'ensenyar-los a ser. Per poder arribar a aquesta meta calen nous mètodes que obliguin als alumnes a pensar per sí mateixos i que els obligui a resoldre interrogants a partir d'allò que ja han après prèviament per tal d'adquirir nous coneixemenets. Ara és hora de que aprenguin a construir-se i a que el professor pugui acompanyar-los en aquest procés i avançar cap a l'escola del segle XXI.
.jpg)
