Digueu-me purista si voleu però a jo això de mesclar idiomes perquè sí no em tira gaire. De fet no m'ha agradat mai, mica. Sense pretendre voler fer una defensa a ultrança de la nostra parla crec que sortosament tenim una llengua capaç, en major o menor fortuna, de desenvolupar-se en qualsevol àmbit sense haver de mester gaires préstecs d'altres idiomes. A banda d'això, igual pel meu deix més romanista (o estrictament romàntic) consider que sent com som hereus de la tradició llatina hem de ser fidels a les nostres llengües romanes i és per això i per res altre que al meu Entorn Personal d'Aprenentatge no l'escriuré com a Personal Learning Environtment.
Així i tot, hi ha que saber de què parlam quan feim referència a aquests entorns personals d'aprenentatge. Castañeda i Adell han descrit aquests entorns com a un tot que està format per tres parts inherents les unes a les altres:
1) l'accés a la informació
2) els mecanismes necessaris per formular i crear una opinió al respecte
3) les eines per compartir i posar en comú les reflexions a les quals s'ha arribat.
Per tant, del que estam parlant és d'un espai que propiciï i faciliti la possibilitat d'accedir a la informació, de gestionar-la per formar-nos-en una opinió al respecte i de les eines a partir de les quals es puguen compartir i posar en comú les conclusions a les quals s'ha arribat. Dit d'aquesta manera pot semblar tot plegat molt tècnic o, fins i tot, academicista. Per sort no té perquè haver de ser únicament així. Aquest procés el feim des del mateix moment, per exemple, en què agafam el mòbil per accedir a twitter i informar-nos de quins han estat els succeïts principals de la jornada (accedim a la informació). Una volta informats, encara dins twitter, podem crear un o més d'un tweet (cream) i compartim la nostra opinió amb la resta de la comunitat Twitter.
 |
| EPA número 1 |
És per això que consider que la idea de crear un EPA i materialitzar-lo dibuixat no és tan senzill com pot parèixer. Especialment pel fet de ser l'entorn p e r s o n a l de cada un. Expòs el meu cas perquè ens puguem entendre.
Com pot observar-se a la imatge número 1, aquest EPA té diverses icones que es troben damunt de la línia. I encara l'hauria pogut fer més complex, com pot veure's amb la imatge número 2 que és, de fet, el meu EPA definitiu.
Twitter, de la mateixa manera que la Viquipèdia, en el meu cas haurien d'estar situats al centre de l'esfera de manera que beguessen i s'impregnassen, al mateix temps, de l'accés, la creació i la compartició. Jo som viquipedista i utilís la Viquipèdia per accedir a tot tipus d'informació. També la gestion i en crei de nova i com que tot allò que es crea a dins la Viquipèdia queda en obert, ço fa que siga consultable i compartible amb la resta de navegants. Tal com he exemplificat més amunt, passa el mateix amb Twitter. Si seguim amb la meua autobiografia EPA, com que en algunes ocasions he penjat fotografies a flickr i, alhora faig servir aquesta pàgina per cercar imatges i accedir a informació gràfica, és una eina que es troba a mig camí entre l'accés i la compartició.
Això des Entorns Personals d'Aprenentatge a internet és molt relatiu. De veritat hi ha serveis estrictament d'accés, creació o compartició?
— Jordi (@jordi_drf) enero 15, 2015
 |
| EPA número 2 |
Cal dir que tot això sempre és molt discutible. En el meu cas faig servir youtube només com a font per veure vídeos i no com a punt de compartició (hauria pogut afegir-ne algunes més com en la nube, repelis.tv, ver series y novelas o seriesflv que són pàgines que serveixen com a alternativa als tancaments de series i pelis Pepito, la retirada d'enllaços de series.ly i altres servidors on accedir a pel·lícules i sèries.
