A poc a poc la idea d'un nou model educatiu va prenent forma. Per ara ja hem vist que si es vol modernitzar el sistema educatiu hi ha que canviar la forma de fer dels professors i això, moltes vegades esdevé una tasca molt dificultosa, per no dir quasi impossible, quan hi ha un currículum excessivament carregat i tancat al darrere dels docents. De tot això, però, ja n'hem parlat a entrades anteriors, tal com s'observa amb aquests enllaços i tot i que avui podríem afegir comentaris nous al respecte, el tema principal que ens ocupa és un altre. Avui toca parlar ja d'un sistema educatiu que ha ha pogut desfer-se dels lastres educatius que arrossega des de fa tants segles.
 |
| Deixem-nos de batalletes i de sistemes que no funcionen (vinyeta dibuixada per jo al Paint inspirat en una de semblant que vaig trobar un dia per internet. Autoria pròpia) |
La finalitat d'aquesta escola que existeix no és la de formar als alumnes com a gravadores o llorets que siguen capaços de repetir els rius de la península Ibèrica o de definir què és una illa. La veritat és que la nova escola és més complexa. La teoria ha de servir per millorar la pràctica i teoria i pràctica sovent són dos conceptes que l'escola actual disassocia. El fet que l'alumne sàpia relacionar teoria amb pràctica el permet no aprendre sinó entendre allò que tracta. Quan es parla d'ensenyar per competències es parla precissament d'això mateix. Deixar endarrere el sistema actual i la concepció encara avui de massa pares de que garrit que entra a l'escola garrit que ha de sortir llicenciat de la Universitat pot permetre'ns entendre d'una vegada per totes que l'escola és formació per al camí que elegeixi l'al·lot, siga el que siga, tant si és universitat com formació professional i aprenem així que l'escola ha de formar per a la vida i que la vida ha d'entendre's com a objecte d'estudi de l'escola.
 |
| L'escola per competències és transversal i no només canvia la manera d'aprendre sinó que permet aplicar a la vida allò què s'ha après. (Autoria pròpia, taula conceptual copiada i traduïda d'una altra taula semblant que corre per internet) |
A classe parlam de tres peus o pilars: conceptes, procediments i actituds. En Zabala n'anomen quatre al afegir-hi els fets. Després de reflexionar-hi molt, crec que coincidesc amb en Zabala i em decant per parlar de quatre peus. Sempre que entenguem els conceptes com la base teòrica d'un procés (què és el cafè i què necessitam per preparar-lo); els procediments ho entenguem com la posada en pràctica d'aquests coneixements (quan feim el cafè) i l'actitud, a part de l'amor cap al què s'està fent, que és el que es comentà al vídeo-conferència de la darrer classe, crec que hi ha que entendre-la també com la manera com, amb el què s'està fent, s'interacciona amb l'entorn (si prepar cafè, una bona actitud serà demanar quanta gent en vol, si no estic tot sol). Conceptes, clar; procediments, clar; actituds, clar; però per què fets? No sempre en Zabala es referia als fets com jo ara ho faré, però és la manera que crec que m'encaixa més el concepte si l'entenem com al context: tot procés, siga el que siga, depèn del context en el qual es produeix. Un que domina els conceptes (ingredients), els procediments (és el rei de la cafetera) i l'actitud (fa el cafè amb passió italiana i n'ofereix a tot qui en vol amb un gran somriure) que no domini els fets i es trobi que no hi ha suficients gots té dos opcions: no dar cafè a tot qui n'ha demanat o davant d'aquest fet saber-se adaptar i fer servir una tassa. Entenc el pilar dels fets com el context que envolta un procés i que, en certs casos, implicarà l'adaptació de l'individu. El veritable competent és aquell qui domina la teoria i ho demostra en la pràctica i que té una actitud exemplar i una capacitat d'adaptació als fets/context que el fan ser un McGiver de l'àmbit que faci falta.
 |
| Aprendre ha de ser un camí que vagi des d'allò que ja se sap fins a nous coneixements ben assolits i entesos (autoria pròpia) |
Perquè aquestes competències puguen ser apreses han de ser funcionals i significatives: a tot el què s'aprèn se li ha de poder donar una aplicació o, com a mínim, poder respondre per què ho ensenyam: ha de poder ser entès. Això té un nom, que és el d'aprenentatge significatiu. Els coneixements han d'aprendre's a ensenyar-se a partir dels que els alumnes ja tenen de base. Si vull ensenyar llengua, i el tema que toca són els dialectes la millor manera que els aprenguen no serà amb una taula de diferències i semblances sinó fent que els puguen escoltar i reconèixer i comprendre per què els explicam. Això significa que per ensenyar a ser competents i a que aprenguin de forma significativa la lliçó cantada magistral des de darrere la taula ja no serveix: la nova escola requereix una major implicació i involucració del professor, que és qui ha d'ajudar a co-construir el saber dels que vindran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada