Fi del primer acte: Un Nou Inici

Nosaltres abans i ara on PhotoPeach

Al començament d'aquest curs amb el photopeach titulat l'educació abans i ara. Era un treballet en grup del qual sabíem molt sobre com era l'educació d'abans, la que rebérem o la que havíem sentit a contar als nostres pares. Ara bé, com era ara no ho teníem tan clar i menys encara si se'ns hagués preguntat com volíem enfocar l'educació, com crèiem que havia d'evolucionar per avançar de forma qualitativa de manera que pogués incloure tot l'alumnat i permetre'ls una educació i un aprenentatge amb resultats, que fos significatiu.  D'això en parlam una mica na Laia i jo al photopeach amb el qual tancam l'assignatura de Processos i Contextos. 

I és que molt bé no sé, ara mateix, què n'he extret d'aquesta assignatura. Record que vaig entrar al màster i a aquesta classe amb les idees molt clares. Creia que l'educació era una cosa molt concreta, unidireccional i que si un al·lot no es comportava, fora. Tenia la visió que havia conegut, no és més que això. Ara no és així. Ara en parlar d'educació no tenc res clar. I és que m'arriben molts dubtes i interrogants perquè ara, a diferència de quan vaig començar, em pregunt quines són les millors estratègies per arribar a aquells alumnes que no els interessa l'assignatura, com puc motivar el personal perquè aprenguin i desitgin ampliar informació o fins i tot hi ha moments en que el meu plantejament se'n va cap a altres departaments per veure si podria haver-hi alguna combinació de sabers i que les diverses assignatures poguessin complementar-se una mica entre elles. 

Foto extreta de l'arxiu de Fotos antigues de Formentera del Facebook
amb permís del seu administrador. 

He descobert les competències i tot i ser-hi una mica reaci al principi he pogut veure que són la base de tot bon ensenyament. De res serveix saber calcular la hipotenusa d'un triangle si al món real no sabem veure-hi triangles. I crec que això és el més valuós que puc emportar-me d'aquesta assignatura: la visió. Després els coneixements específics, o determinades estratègies per aconseguir uns millors resultats o una major motivació ja vindran tot sols, ara tenc l'instrument (que abans no tenia) i és la il·lusió i les ganes d'experimentar, de provar nous mètodes i d'observar-ne els resultats. Vull ensenyar per competències, vull que els meus alumnes tenguin un blog (el meu amor pels blogs ha quedat comprovat aquí, aquí també i també aquí). Crec que de tot això pot treure-se'n molt de suc per combinar matèries interdepartamentals, per jugar i aprendre amb les TIC, perquè els al·lots busquin informació per ells mateixos, l'aprenguin a gestionar, en definitiva, perquè aprenguin a aprendre. 

Som molt conscient però que davant de tota aquesta meravella hi ha una odissea sencera a on els déus hi posen tot el seu alè perquè el vent vingui en contra. A hores d'ara ensenyar per competències i pretendre enllestir el currículum és molt mal de fer; convèncer al departament per dur a terme certes activitats és molt difícil i combinar diversos departaments, si no hi ha a prou voluntat per totes les parts, és quasi impossible. Tot plegat és una poesia molt bella que no tothom vol sentir. 

Així i tot jo me'n declar poeta absolut i si ha de dependre de mi, crec que miraré d'aplicar tot el que crega que pot aplicar-se i què en siga jo capaç. Ara és l'hora de començar a caminar per nosaltres mateixos i ben segur que durant les pràctiques no podrem aplicar res o quasi res del que hem après (o qui sap, igual sí) però el dia de demà, si arribam a tenir una plaça a un insititut, serà l'hora de veure fins on podem arribar. 

Ja per acabar, vis que ja li som a l'espigó, a l'assignatura, al blog i a l'entrada en qüestió, m'ha fet il·lusió embellir aquest escrit amb una fotografia antiga de Formentera, concretament del poble de Sant Ferran, a on es veu al mateix camí que hi ha dos grups de persones que caminen en sentits oposats, la modernitat que s'acosta i la tradició que s'allunya. En aquesta foto hi veig moltes coses, entre elles, crec que pot servir per representar el camí de l'educació amb els mètodes antics que a poc a poc ens deixen enrere mentre que els moderns, l'escola del segle XXI arriba per quedar-se. M'agradaria, però, acabar dient que no crec que hi hagi una escola bona i una dolenta, tot plegat és una evolució i ben segur que la metodologia tradicional ens ha deixat coses bones i potser encara en té alguna per donar; de la mateixa manera l'escola que m'agradaria mostrar als meus futurs alumnes m'agrada pensar que serà moderna, inclusiva i pròpia del segle que, junts, hem encetat. 

Dit això, ara sí que sí que concluesc el primer acte i romanc a l'espera de l'inici del segon, i del tercer, i del quart i de tots els que hagin de venir.

Fins aviat!

- Final del primer acte, mitja part.
Imatge flickr Creative Commons http://goo.gl/OcGtao 

Catacric catacrac, conte acabat!

Totes les imatges d'aquesta entrada són Creative Commons

Pareix ser que a Processos i Contextos ja li som a l'espigó. Podria ser que aquesta assignatura hagi estat una de les assignatures que més han contribuït en que canviï (una mica) la meua visió de l'ensenyament. Com bé comenta la nostra companya Laia Fontanet al seu blog intergalàctic Class Wars, la forma que tenia d'entendre l'art d'ensenyar era a través de la classe magistral, Les imaginava, així i tot, fent-les sense llibre de text però amb els al·lots prenent apunts traient foc de les puntes dels seus bics. Ara no. Seguesc pensant que a vegades la classe magistral pot ser que siga la més adient, però he après que depèn del context i que, la majoria de vegades, es pot ensenyar d'altres maneres. 

A classe per exemple, hem après a partir de twitter, instagram i blogger i això sí que no ho hagués dit mai. Quan sabérem que se'ns avaluaria a partir d'aquestes xarxes socials vaig cuidar tocar el cel. Fa molt de temps que em moc per aquí i vaig saber que igual no aprendria gaire però que divertir-me, em divertiria molt. Al final, per sort, he après i m'he divertit. 

He après que twitter, que era la xarxa que amb més desconfiança mirava, és molt més que un lloc on molts de modernets embriagats d'ego fan d'escriptors en capsuletes de 140 caràcters. Twitter és una altra finestra des d'on seguir l'actualitat que més ens interessa i, en aquest cas he obert la finestra de cara a l'educació i he seguit usuaris com @tiching o @educacion2. Sí que és ver, però, que així i tot ha estat la xarxa social que menys he explotat. He fet molts de retweets, hi he perdut molt el temps amb els meus modernets preferits: @ValeroSanmarti o @norcoreano però així i tot també he descobert articles interessantíssims que a més a més m'han servit pel màster i he arribat a escriure qualque cosa.

Així aconsegueix Finlandia ser capdavantera en Educació a Europa.Per ara és un fet inabastable aquí. O no? http://t.co/VjHDgC14ob #edubatema
— Jordi (@jordi_drf) noviembre 16, 2014

Els meus màxims divertiments han estat, sens dubte, blogger i instagram. Instagram no el sé veure com una eina gaire útil per a l'aprenentatge directe --exceptuant casos d'art, disseny, dibuix o activitats puntuals d'altres matèries com fer fotografies a rètols amb faltes a llengua o a arbres en flor a ciències naturals--. Tot i tenir alguna aplicació puntual directa sí que crec que és un complement molt bo per aprendre-hi indirectament. De la manera que l'hem fet servir nosaltres ha estat que amb instagram havíem de reflectir allò que havíem après. Era una visió de la imatge més aviat poètica, les fotografies havien de contar alguna cosa, havien de parlar. És ver que no crec que ho hagi aconseguit sempre però així mateix hi he pogut fer alguna metàfora i ha estat una eina amb la que m'he divertit molt i que crec que, el dia de demà, els alumnes també veuran amb molts bons ulls: de deures una foto, un xollo! (el que no sabran és que després tocarà redacció)

Com a complement que veig que és l'instagram, on millor que aplicar-lo que a l'eina de les eines? El blog. Des del meu àmbit, que és la llengua, crec que el blog és una eina que em farà molt de profit. No ara durant les pràctiques ni igual tampoc durant el primer any de feina, però sí que voldré fer-lo servir per tots els avantatges que crec que té i que vaig explicar la setmana passada aquí.

L'arribada de les TIC impliquen una reforma integral del
sistema. 

I ja acabant, crec que twitter i instagram sí que poden contribuir en un aprenentatge significatiu dins
de les assignatures. A través d'aquestes xarxes no aprendran què són les llengües romàniques o quants dies va durar el romanç entre Romeu i Julieta però sí que pot ajudar a que materialitzin aquest coneixement i els quedi gravat. Hem comprovat que llegir i memoritzar no sempre són l'única i la més eficaç de les metodologies.

Una cosa molt ètica, però que a hores d'ara encara em costa una mica és la utilització d'imatges lliures. Jo que som una mica piratilla, sempre havia fet servir la primera fotografia que trobava que m'agradàs. Ara començ a tenir en compte els drets en part per ètica, però en part també perquè és com un petit repte: la imatge desitjada costa més de trobar, però quan apareix la satisfacció és major.

A primers de curs la tecnologia a l'aula em creava repulsió. Veure les meues nebodes parlar il·lusionadíssimes perquè juguen amb la pissarra digital de la seua classe m'eriçava els pèls dels braços com si es tractàs de la coa d'un gat quan veu un ca. Ara veig que les TIC ofereixen un ventall de possibilitats inacabable. Així i tot, crec que és un camí que l'hem començat a caminar just ara i que encara ens queden moltes passes per recórrer per poder aprofitar al màxim els avantatges de les TIC sense perillar en els inconvenients: qui em garanteix que l'alumne a classe està fent servir l'ordinador per completar informació i no per parlar amb la seua cibernòvia argentina?

Enllaç: la foto d'instagram que, per no sé quina raó, no arriba a carregar-se a blog (avui que li tirava floretes ha decidit no funcionar com Déu mana)

TIC tac, TIC tac, TIC tac... arriben les TIC.                                                                   I com en tot, és renovar-se o morir i vist que l'educació tradicional ha caducat, els professors hem d'aprendre a manejar les TIC per fer-ne d'elles un aliat i no només un entreteniment pels alumnes. Aprendre amb les TIC és possible. 

A photo posted by @jordiformentera on Nov 11, 2012 at 4:05am PST