EPA! Que salpam de nou!

Digueu-me purista si voleu però a jo això de mesclar idiomes perquè sí no em tira gaire. De fet no m'ha agradat mai, mica. Sense pretendre voler fer una defensa a ultrança de la nostra parla crec que sortosament tenim una llengua capaç, en major o menor fortuna, de desenvolupar-se en qualsevol àmbit sense haver de mester gaires préstecs d'altres idiomes. A banda d'això, igual pel meu deix més romanista (o estrictament romàntic) consider que sent com som hereus de la tradició llatina hem de ser fidels a les nostres llengües romanes i és per això i per res altre que al meu Entorn Personal d'Aprenentatge no l'escriuré com a Personal Learning Environtment. 

Així i tot, hi ha que saber de què parlam quan feim referència a aquests entorns personals d'aprenentatge. Castañeda i Adell han descrit aquests entorns com a un tot que està format per tres parts inherents les unes a les altres: 

1) l'accés a la informació

2) els mecanismes necessaris per formular i crear una opinió al respecte

3) les eines per compartir i posar en comú les reflexions a les quals s'ha arribat. 

Per tant, del que estam parlant és d'un espai que propiciï i faciliti la possibilitat d'accedir a la informació, de gestionar-la per formar-nos-en una opinió al respecte i de les eines a partir de les quals es puguen compartir i posar en comú les conclusions a les quals s'ha arribat. Dit d'aquesta manera pot semblar tot plegat molt tècnic o, fins i tot, academicista. Per sort no té perquè haver de ser únicament així. Aquest procés el feim des del mateix moment, per exemple, en què agafam el mòbil per accedir a twitter i informar-nos de quins han estat els succeïts principals de la jornada (accedim a la informació). Una volta informats, encara dins twitter, podem crear un o més d'un tweet (cream) i compartim la nostra opinió amb la resta de la comunitat Twitter. 

EPA número 1 

És per això que consider que la idea de crear un EPA i materialitzar-lo dibuixat no és tan senzill com pot parèixer. Especialment pel fet de ser l'entorn p e r s o n a l de cada un. Expòs el meu cas perquè ens puguem entendre. 

Com pot observar-se a la imatge número 1, aquest EPA té diverses icones que es troben damunt de la línia. I encara l'hauria pogut fer més complex, com pot veure's amb la imatge número 2 que és, de fet, el meu EPA definitiu. 

Twitter, de la mateixa manera que la Viquipèdia, en el meu cas haurien d'estar situats al centre de l'esfera de manera que beguessen i s'impregnassen, al mateix temps, de l'accés, la creació i la compartició. Jo som viquipedista i utilís la Viquipèdia per accedir a tot tipus d'informació. També la gestion i en crei de nova i com que tot allò que es crea a dins la Viquipèdia queda en obert, ço fa que siga consultable i compartible amb la resta de navegants. Tal com he exemplificat més amunt, passa el mateix amb Twitter. Si seguim amb la meua autobiografia EPA, com que en algunes ocasions he penjat fotografies a flickr i, alhora faig servir aquesta pàgina per cercar imatges i accedir a informació gràfica, és una eina que es troba a mig camí entre l'accés i la compartició.

Això des Entorns Personals d'Aprenentatge a internet és molt relatiu. De veritat hi ha serveis estrictament d'accés, creació o compartició?

— Jordi (@jordi_drf) enero 15, 2015

EPA número 2

Cal dir que tot això sempre és molt discutible. En el meu cas faig servir youtube només com a font per veure vídeos i no com a punt de compartició (hauria pogut afegir-ne algunes més com en la nube, repelis.tv, ver series y novelas o seriesflv que són pàgines que serveixen com a alternativa als tancaments de series i pelis Pepito, la retirada d'enllaços de series.ly i altres servidors on accedir a pel·lícules i sèries.

Fi del primer acte: Un Nou Inici

Nosaltres abans i ara on PhotoPeach

Al començament d'aquest curs amb el photopeach titulat l'educació abans i ara. Era un treballet en grup del qual sabíem molt sobre com era l'educació d'abans, la que rebérem o la que havíem sentit a contar als nostres pares. Ara bé, com era ara no ho teníem tan clar i menys encara si se'ns hagués preguntat com volíem enfocar l'educació, com crèiem que havia d'evolucionar per avançar de forma qualitativa de manera que pogués incloure tot l'alumnat i permetre'ls una educació i un aprenentatge amb resultats, que fos significatiu.  D'això en parlam una mica na Laia i jo al photopeach amb el qual tancam l'assignatura de Processos i Contextos. 

I és que molt bé no sé, ara mateix, què n'he extret d'aquesta assignatura. Record que vaig entrar al màster i a aquesta classe amb les idees molt clares. Creia que l'educació era una cosa molt concreta, unidireccional i que si un al·lot no es comportava, fora. Tenia la visió que havia conegut, no és més que això. Ara no és així. Ara en parlar d'educació no tenc res clar. I és que m'arriben molts dubtes i interrogants perquè ara, a diferència de quan vaig començar, em pregunt quines són les millors estratègies per arribar a aquells alumnes que no els interessa l'assignatura, com puc motivar el personal perquè aprenguin i desitgin ampliar informació o fins i tot hi ha moments en que el meu plantejament se'n va cap a altres departaments per veure si podria haver-hi alguna combinació de sabers i que les diverses assignatures poguessin complementar-se una mica entre elles. 

Foto extreta de l'arxiu de Fotos antigues de Formentera del Facebook
amb permís del seu administrador. 

He descobert les competències i tot i ser-hi una mica reaci al principi he pogut veure que són la base de tot bon ensenyament. De res serveix saber calcular la hipotenusa d'un triangle si al món real no sabem veure-hi triangles. I crec que això és el més valuós que puc emportar-me d'aquesta assignatura: la visió. Després els coneixements específics, o determinades estratègies per aconseguir uns millors resultats o una major motivació ja vindran tot sols, ara tenc l'instrument (que abans no tenia) i és la il·lusió i les ganes d'experimentar, de provar nous mètodes i d'observar-ne els resultats. Vull ensenyar per competències, vull que els meus alumnes tenguin un blog (el meu amor pels blogs ha quedat comprovat aquí, aquí també i també aquí). Crec que de tot això pot treure-se'n molt de suc per combinar matèries interdepartamentals, per jugar i aprendre amb les TIC, perquè els al·lots busquin informació per ells mateixos, l'aprenguin a gestionar, en definitiva, perquè aprenguin a aprendre. 

Som molt conscient però que davant de tota aquesta meravella hi ha una odissea sencera a on els déus hi posen tot el seu alè perquè el vent vingui en contra. A hores d'ara ensenyar per competències i pretendre enllestir el currículum és molt mal de fer; convèncer al departament per dur a terme certes activitats és molt difícil i combinar diversos departaments, si no hi ha a prou voluntat per totes les parts, és quasi impossible. Tot plegat és una poesia molt bella que no tothom vol sentir. 

Així i tot jo me'n declar poeta absolut i si ha de dependre de mi, crec que miraré d'aplicar tot el que crega que pot aplicar-se i què en siga jo capaç. Ara és l'hora de començar a caminar per nosaltres mateixos i ben segur que durant les pràctiques no podrem aplicar res o quasi res del que hem après (o qui sap, igual sí) però el dia de demà, si arribam a tenir una plaça a un insititut, serà l'hora de veure fins on podem arribar. 

Ja per acabar, vis que ja li som a l'espigó, a l'assignatura, al blog i a l'entrada en qüestió, m'ha fet il·lusió embellir aquest escrit amb una fotografia antiga de Formentera, concretament del poble de Sant Ferran, a on es veu al mateix camí que hi ha dos grups de persones que caminen en sentits oposats, la modernitat que s'acosta i la tradició que s'allunya. En aquesta foto hi veig moltes coses, entre elles, crec que pot servir per representar el camí de l'educació amb els mètodes antics que a poc a poc ens deixen enrere mentre que els moderns, l'escola del segle XXI arriba per quedar-se. M'agradaria, però, acabar dient que no crec que hi hagi una escola bona i una dolenta, tot plegat és una evolució i ben segur que la metodologia tradicional ens ha deixat coses bones i potser encara en té alguna per donar; de la mateixa manera l'escola que m'agradaria mostrar als meus futurs alumnes m'agrada pensar que serà moderna, inclusiva i pròpia del segle que, junts, hem encetat. 

Dit això, ara sí que sí que concluesc el primer acte i romanc a l'espera de l'inici del segon, i del tercer, i del quart i de tots els que hagin de venir.

Fins aviat!

- Final del primer acte, mitja part.
Imatge flickr Creative Commons http://goo.gl/OcGtao